Concert solidari per l'educació a Vic (21/03/2014)
divendres, 4 d’abril del 2014
dimarts, 18 de març del 2014
21/03 CONCERT SOLIDARI AMB L'EDUCACIÓ
Ni LEC, ni LOMCE, ni RETALLADES!
Divendres 21 de març, a Vic,
de 19 h a 21 h a la Rambla del Passeig 24
Actuen...
> Fineta Comajoan, Rosa Recio i Lluís Planas (cancó d’escola)
> Helena Adjei (pop-soul)
> David Manzanares (guitarrra clàssica)
> Coral de la Universitat de Vic
> Greska (skà jamaicà)
> Joan Usart (cançó folk)
> Josep Ma. Puigdomènech (cantautor)
> Guillem Roma (cantautor)
L'educació ens afecta a tots i és el futur d'un país!
Us hi esperem!
Organitzen:
L'Educació és Futur
USTEC · STEs
CCOO ensenyament
SEPC
dimecres, 19 de febrer del 2014
Assemblea de zona 25-2-14 ATENCIÓ: aquest cop serà en dimarts!
Benvolguts
companys i benvolgudes companyes,
Us
convoquem a l’assemblea de zona que tindrà lloc el proper dimarts
25 de febrer, a les 6 de la tarda, a l’Alberg Canonge Collell de
Vic, amb el següent ordre del dia:
1.Organització
del Concert Solidari de primavera, amb l’Educació, del divendres
21 de març de 19 h a 21 h a la Rambla del Passeig de Vic.
Aportacions des dels centres d’intèrprets que poden ser grups
corals, grups de gospel, solistes,...de la seva comunitat educativa
(professorat, alumnat, famílies,...).
2.Informacions
de l’Assemblea Docent de Barcelona. Proposta de recollida de
signatures, demanant a la Generalitat que es posicioni públicament ,
per la insubmissió contra la LOMCE.
3.Precs
i preguntes.
divendres, 24 de gener del 2014
Assemblea de zona 30-1-14
Benvolguts companys i benvolgudes companyes,
Us convoquem a l’assemblea de zona que tindrà lloc dijous 30 de gener, a les 6 de la tarda, a l’Alberg Canonge Collell de Vic, amb el següent ordre del dia:
1. Breu explicació de com va anar la III Assemblea de treballadores de l’ensenyament públic, d’aquest dissabte 25 de gener, a les 11 del matí, al Centre Social La Sedeta.
2. Organització insubmissió a la LOMCE.
3. Campanya samarretes grogues.
4. Precs i preguntes.
Us convoquem a l’assemblea de zona que tindrà lloc dijous 30 de gener, a les 6 de la tarda, a l’Alberg Canonge Collell de Vic, amb el següent ordre del dia:
1. Breu explicació de com va anar la III Assemblea de treballadores de l’ensenyament públic, d’aquest dissabte 25 de gener, a les 11 del matí, al Centre Social La Sedeta.
2. Organització insubmissió a la LOMCE.
3. Campanya samarretes grogues.
4. Precs i preguntes.
dimarts, 19 de novembre del 2013
Resum de la xerrada del 14/11/13 sobre el decret de plantilles
RESUM XERRADA DECRET DE PLANTILLES
Primera part: Ramon Plandiura
Per començar el ponent deixa clar que el tema de les plantilles no és només una qüestió de tècnica organitzativa sinó que també està estretament lligat amb el model d'escola que es vol dissenyar. Explica que és amb la Constitució que es comença a parlar d'escola pública ja que abans s'anomenava escola estatal i que basarà la seva exposició en 4 eixos:
Titularitat, comunitat educativa, direcció i provisió de places.
LOE
• Titularitat: Del departament d'ensenyament.
• Comunitat educativa: És protagonista ja que correspon al Consell Escolar aprovar el Projecte de Centre.
• Direcció: Surt del propi centre.
• Provisió de places: En funció dels mèrits.
LEC
• Titularitat: El departament d'Ensenyament vol anar externalitzant la gestió educativa (model semblant a la sanitat).
• Comunitat Educativa: Perd importància en la gestió dels centres.
• Direcció: Professional i forta. Dóna més importància a la part gerencial que a la part pedagògica. Els directors tenen un plus de poder i a partir d'aquí es poden plantejar dos models de direcció:
1/ Director tipus “Antoni Cuerda” que treballarà i intentarà treure el millor de la plantilla i de la comunitat educativa amb la que es trobarà. 2/ Director tipus “Mourinho” que buscarà gent de confiança per col·locar al seu centre.
• Provisió de places: Introdueix la figura de cossos propis de la Generalitat que encara s'ha de desplegar i també introdueix la contractació laboral. De fet la regulació de la funció pública és una competència de l'Estat espanyol.
LOMCE
• Titularitat: Del Ministerio de Educación.
• Comunitat educativa: Elimina totes les facultats decisòries dels Consells Escolars que són assumides pels directors.
• Direcció: És reforçada però menys que a la LEC.
• Provisió de places: No en parla però s'està treballant a fons en una nova llei de la funció pública que podria deixar el professorat en precari.
Les places públiques s'haurien de cobrir en base a criteris objectius emmarcats en el paper que han de tenir les particularitats del centre però ni la LEC ni la LOMCE no pretenen harmonitzar aquests dos principis, ni donen prou importància als Consells Escolars i això genera un desequilibri que posa en qüestió l'autonomia de centres. Tot i així la LEC té els seus equilibris, hi estiguem a favor a no, ara bé la LOMCE trenca tots els equilibris.
Segona part: Rosa Canadell
La ponent ens explica que ens trobem davant un canvi de paradigma: El neoliberalisme ha arribat a l'educació i la posa al servei de l'economia. Es tracta de que l'escola s'assembli el més possible a una empresa. Per aconseguir-ho es basa en tres “potes”:
• Privatització: Posar les condicions perquè l'educació es converteixi en un negoci molt rendible i posar allò que s'ensenya al servei de l'empresa com si la competitivitat i la competència fossin fórmules màgiques per millorar-ho tot.
• Autonomia de centres: És una de les reivindicacions del professorat des de fa temps però l'objectiu es perverteix ja que actualment es tracta de posar el centre en el mercat educatiu (rànquings, avaluacions externes...) la qual cosa generarà desigualtats.
• Direccions professionalitzades: Per tal d'augmentar el control la qual cosa portarà al desmantellament de la funció pública.
El Decret de Plantilles canvia les normes de provisió dels llocs de treball i dóna més força a les direccions. Els objectius del Decret de Plantilles són:
• Augmentar la qualitat de l'educació: Però no està demostrat que el fet que el director elegeixi el professorat millori els resultats.
• Estabilitzar les plantilles: Que s'aconseguia quan sortien totes les places a concurs i ara podria passar exactament el contrari.
• Innovar: Cosa que ja fa temps que es fa a l'escola pública.
• Aconseguir que es quedin els millors professionals: Per a qui? Qui ho decideix i amb quins criteris? I si se'n van els “pitjors”, cap a on? A l'escola del costat?
• Incentius per millorar l'educació: Decret d'avaluació.
Els avantatges no són clars i s'entreveuen alguns perills:
• Menys diversitat d'alumnes i també de professorat quan la diversitat és més democràtica que la homogeneïtzació.
• Menys innovació per por de quedar malament.
• Es pot donar alguna cas de repressió ideològica i/o política.
• Més competència entre el professorat perjudicant el treball en equip.
• Competitivitat entre els centres a partir dels rànquings de resultats.
• Sorgiran centres de diferent categoria creant desigualtats i perjudicant als alumnes més desafavorits.
• Més subjectivitat ja que no hi ha cap garantia que el director l'encerti.
• Menys participació.
Tot plegat fa pensar en un possible desmantellament de l'escola pública. Hauria calgut anar millorant l'escola que ja teníem i que garantia la igualtat d'oportunitats, la cohesió social... Se'ns plantegen doncs dos reptes importants:
• Defensar l'escola pública de les retallades.
• Aturar el canvi de paradigma que pot desmantellar l'educació pública com l'enteníem fins ara.
Primera part: Ramon Plandiura
Per començar el ponent deixa clar que el tema de les plantilles no és només una qüestió de tècnica organitzativa sinó que també està estretament lligat amb el model d'escola que es vol dissenyar. Explica que és amb la Constitució que es comença a parlar d'escola pública ja que abans s'anomenava escola estatal i que basarà la seva exposició en 4 eixos:
Titularitat, comunitat educativa, direcció i provisió de places.
LOE
• Titularitat: Del departament d'ensenyament.
• Comunitat educativa: És protagonista ja que correspon al Consell Escolar aprovar el Projecte de Centre.
• Direcció: Surt del propi centre.
• Provisió de places: En funció dels mèrits.
LEC
• Titularitat: El departament d'Ensenyament vol anar externalitzant la gestió educativa (model semblant a la sanitat).
• Comunitat Educativa: Perd importància en la gestió dels centres.
• Direcció: Professional i forta. Dóna més importància a la part gerencial que a la part pedagògica. Els directors tenen un plus de poder i a partir d'aquí es poden plantejar dos models de direcció:
1/ Director tipus “Antoni Cuerda” que treballarà i intentarà treure el millor de la plantilla i de la comunitat educativa amb la que es trobarà. 2/ Director tipus “Mourinho” que buscarà gent de confiança per col·locar al seu centre.
• Provisió de places: Introdueix la figura de cossos propis de la Generalitat que encara s'ha de desplegar i també introdueix la contractació laboral. De fet la regulació de la funció pública és una competència de l'Estat espanyol.
LOMCE
• Titularitat: Del Ministerio de Educación.
• Comunitat educativa: Elimina totes les facultats decisòries dels Consells Escolars que són assumides pels directors.
• Direcció: És reforçada però menys que a la LEC.
• Provisió de places: No en parla però s'està treballant a fons en una nova llei de la funció pública que podria deixar el professorat en precari.
Les places públiques s'haurien de cobrir en base a criteris objectius emmarcats en el paper que han de tenir les particularitats del centre però ni la LEC ni la LOMCE no pretenen harmonitzar aquests dos principis, ni donen prou importància als Consells Escolars i això genera un desequilibri que posa en qüestió l'autonomia de centres. Tot i així la LEC té els seus equilibris, hi estiguem a favor a no, ara bé la LOMCE trenca tots els equilibris.
Segona part: Rosa Canadell
La ponent ens explica que ens trobem davant un canvi de paradigma: El neoliberalisme ha arribat a l'educació i la posa al servei de l'economia. Es tracta de que l'escola s'assembli el més possible a una empresa. Per aconseguir-ho es basa en tres “potes”:
• Privatització: Posar les condicions perquè l'educació es converteixi en un negoci molt rendible i posar allò que s'ensenya al servei de l'empresa com si la competitivitat i la competència fossin fórmules màgiques per millorar-ho tot.
• Autonomia de centres: És una de les reivindicacions del professorat des de fa temps però l'objectiu es perverteix ja que actualment es tracta de posar el centre en el mercat educatiu (rànquings, avaluacions externes...) la qual cosa generarà desigualtats.
• Direccions professionalitzades: Per tal d'augmentar el control la qual cosa portarà al desmantellament de la funció pública.
El Decret de Plantilles canvia les normes de provisió dels llocs de treball i dóna més força a les direccions. Els objectius del Decret de Plantilles són:
• Augmentar la qualitat de l'educació: Però no està demostrat que el fet que el director elegeixi el professorat millori els resultats.
• Estabilitzar les plantilles: Que s'aconseguia quan sortien totes les places a concurs i ara podria passar exactament el contrari.
• Innovar: Cosa que ja fa temps que es fa a l'escola pública.
• Aconseguir que es quedin els millors professionals: Per a qui? Qui ho decideix i amb quins criteris? I si se'n van els “pitjors”, cap a on? A l'escola del costat?
• Incentius per millorar l'educació: Decret d'avaluació.
Els avantatges no són clars i s'entreveuen alguns perills:
• Menys diversitat d'alumnes i també de professorat quan la diversitat és més democràtica que la homogeneïtzació.
• Menys innovació per por de quedar malament.
• Es pot donar alguna cas de repressió ideològica i/o política.
• Més competència entre el professorat perjudicant el treball en equip.
• Competitivitat entre els centres a partir dels rànquings de resultats.
• Sorgiran centres de diferent categoria creant desigualtats i perjudicant als alumnes més desafavorits.
• Més subjectivitat ja que no hi ha cap garantia que el director l'encerti.
• Menys participació.
Tot plegat fa pensar en un possible desmantellament de l'escola pública. Hauria calgut anar millorant l'escola que ja teníem i que garantia la igualtat d'oportunitats, la cohesió social... Se'ns plantegen doncs dos reptes importants:
• Defensar l'escola pública de les retallades.
• Aturar el canvi de paradigma que pot desmantellar l'educació pública com l'enteníem fins ara.
dimecres, 30 d’octubre del 2013
Dijous 14 de novembre: xerrada sobre el decret de plantilles
Dijous 14 de novembre a les 18h a l'albert Canonge Collell de Vic
Xerrada "La plantilla dels centres més enllà del decret de plantilles". Els ponents seran en Ramon Plandiura, advocat i assessor jurídic d'AXIA, i la Rosa Cañadell, ex-portaveu d'USTEC·STEs (IAC).
Xerrada "La plantilla dels centres més enllà del decret de plantilles". Els ponents seran en Ramon Plandiura, advocat i assessor jurídic d'AXIA, i la Rosa Cañadell, ex-portaveu d'USTEC·STEs (IAC).
dimecres, 23 d’octubre del 2013
Manifest de la concentració del 23 d'octubre
Podeu consultar el document sencer aquí:
Manifest
Consideracions sobre la LOMCE o Llei Wert que s'esmenten al manifest:
1.-És una llei que es basa en criteris economicistes. Per primera vegada en una llei educativa no s’esmenta l’educació integral de l’alumne el qual esdevé pràcticament un producte del mercat laboral. Vol educar mà d’obra barata.
2.-És una llei que ataca la llengua i la cultura catalana. Només el castellà serà matèria troncal i les altres llengües passen a ser matèries de segona categoria. Liquida la immersió lingüística. I destruir o malmetre la llengua és destruir una part essencial de la nostra identitat i posa en risc la convivència.
3.-És també enormement centralista. L’estat serà qui farà les proves i revàlides. De manera que exerceix un control directe sobre els continguts.
4.-Trenca equilibris. La religió catòlica torna a ser matèria troncal, en un acte de servilisme als sectors més retrògrades de la Conferència Episcopal Espanyola.
5.-Buida de contingut la comunitat educativa. Els ajuntaments queden fora dels Consells Escolars els quals passen a tenir un paper totalment consultiu.
6.-Obre la porta a que grans empreses, alienes a l’educació, entrin en el mercat educatiu.
7.-“el talent és el talent”, és una cosa natural. Els que són bons tiraran endavant però la resta seran segregats a partir de proves i revàlides. És a dir qüestiona els principis d’una societat democràtica.
8.-L’etapa 0 – 3 està completament ignorada. I per tant tendeix a tornar a ser una etapa més assistencial que educativa.
9.-Debilita i devalua la formació humanística i musical.
Consideracions sobre la LOMCE o Llei Wert que s'esmenten al manifest:
1.-És una llei que es basa en criteris economicistes. Per primera vegada en una llei educativa no s’esmenta l’educació integral de l’alumne el qual esdevé pràcticament un producte del mercat laboral. Vol educar mà d’obra barata.
2.-És una llei que ataca la llengua i la cultura catalana. Només el castellà serà matèria troncal i les altres llengües passen a ser matèries de segona categoria. Liquida la immersió lingüística. I destruir o malmetre la llengua és destruir una part essencial de la nostra identitat i posa en risc la convivència.
3.-És també enormement centralista. L’estat serà qui farà les proves i revàlides. De manera que exerceix un control directe sobre els continguts.
4.-Trenca equilibris. La religió catòlica torna a ser matèria troncal, en un acte de servilisme als sectors més retrògrades de la Conferència Episcopal Espanyola.
5.-Buida de contingut la comunitat educativa. Els ajuntaments queden fora dels Consells Escolars els quals passen a tenir un paper totalment consultiu.
6.-Obre la porta a que grans empreses, alienes a l’educació, entrin en el mercat educatiu.
7.-“el talent és el talent”, és una cosa natural. Els que són bons tiraran endavant però la resta seran segregats a partir de proves i revàlides. És a dir qüestiona els principis d’una societat democràtica.
8.-L’etapa 0 – 3 està completament ignorada. I per tant tendeix a tornar a ser una etapa més assistencial que educativa.
9.-Debilita i devalua la formació humanística i musical.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)