Resum de la xerrada del 14/11/13 sobre el decret de plantilles

RESUM XERRADA DECRET DE PLANTILLES

Primera part: Ramon Plandiura 

Per començar el ponent deixa clar que el tema de les plantilles no és només una qüestió de tècnica organitzativa sinó que també està estretament lligat amb el model d'escola que es vol dissenyar. Explica que és amb la Constitució que es comença a parlar d'escola pública ja que abans s'anomenava escola estatal i que basarà la seva exposició en 4 eixos:

Titularitat, comunitat educativa, direcció i provisió de places.

LOE
• Titularitat: Del departament d'ensenyament.
• Comunitat educativa: És protagonista ja que correspon al Consell Escolar aprovar el Projecte de Centre.
• Direcció: Surt del propi centre.
• Provisió de places: En funció dels mèrits.

LEC
• Titularitat: El departament d'Ensenyament vol anar externalitzant la gestió educativa (model semblant a la sanitat).
• Comunitat Educativa: Perd importància en la gestió dels centres.
• Direcció: Professional i forta. Dóna més importància a la part gerencial que a la part pedagògica. Els directors tenen un plus de poder i a partir d'aquí es poden plantejar dos models de direcció:
1/ Director tipus “Antoni Cuerda” que treballarà i intentarà treure el millor de la plantilla i de la comunitat educativa amb la que es trobarà. 2/ Director tipus “Mourinho” que buscarà gent de confiança per col·locar al seu centre.
• Provisió de places: Introdueix la figura de cossos propis de la Generalitat que encara s'ha de desplegar i també introdueix la contractació laboral. De fet la regulació de la funció pública és una competència de l'Estat espanyol.

LOMCE
• Titularitat: Del Ministerio de Educación.
• Comunitat educativa: Elimina totes les facultats decisòries dels Consells Escolars que són assumides pels directors.
• Direcció: És reforçada però menys que a la LEC.
• Provisió de places: No en parla però s'està treballant a fons en una nova llei de la funció pública que podria deixar el professorat en precari.

Les places públiques s'haurien de cobrir en base a criteris objectius emmarcats en el paper que han de tenir les particularitats del centre però ni la LEC ni la LOMCE no pretenen harmonitzar aquests dos principis, ni donen prou importància als Consells Escolars i això genera un desequilibri que posa en qüestió l'autonomia de centres. Tot i així la LEC té els seus equilibris, hi estiguem a favor a no, ara bé la LOMCE trenca tots els equilibris.

Segona part: Rosa Canadell

La ponent ens explica que ens trobem davant un canvi de paradigma: El neoliberalisme ha arribat a l'educació i la posa al servei de l'economia. Es tracta de que l'escola s'assembli el més possible a una empresa. Per aconseguir-ho es basa en tres “potes”:

• Privatització: Posar les condicions perquè l'educació es converteixi en un negoci molt rendible i posar allò que s'ensenya al servei de l'empresa com si la competitivitat i la competència fossin fórmules màgiques per millorar-ho tot.

• Autonomia de centres: És una de les reivindicacions del professorat des de fa temps però l'objectiu es perverteix ja que actualment es tracta de posar el centre en el mercat educatiu (rànquings, avaluacions externes...) la qual cosa generarà desigualtats.

• Direccions professionalitzades: Per tal d'augmentar el control la qual cosa portarà al desmantellament de la funció pública.

El Decret de Plantilles canvia les normes de provisió dels llocs de treball i dóna més força a les direccions. Els objectius del Decret de Plantilles són:

• Augmentar la qualitat de l'educació: Però no està demostrat que el fet que el director elegeixi el professorat millori els resultats.

• Estabilitzar les plantilles: Que s'aconseguia quan sortien totes les places a concurs i ara podria passar exactament el contrari.

• Innovar: Cosa que ja fa temps que es fa a l'escola pública.

• Aconseguir que es quedin els millors professionals: Per a qui? Qui ho decideix i amb quins criteris? I si se'n van els “pitjors”, cap a on? A l'escola del costat?

• Incentius per millorar l'educació: Decret d'avaluació.

Els avantatges no són clars i s'entreveuen alguns perills:

• Menys diversitat d'alumnes i també de professorat quan la diversitat és més democràtica que la homogeneïtzació.
• Menys innovació per por de quedar malament.
• Es pot donar alguna cas de repressió ideològica i/o política.
• Més competència entre el professorat perjudicant el treball en equip.
• Competitivitat entre els centres a partir dels rànquings de resultats.
• Sorgiran centres de diferent categoria creant desigualtats i perjudicant als alumnes més desafavorits.
• Més subjectivitat ja que no hi ha cap garantia que el director l'encerti.
• Menys participació.

Tot plegat fa pensar en un possible desmantellament de l'escola pública. Hauria calgut anar millorant l'escola que ja teníem i que garantia la igualtat d'oportunitats, la cohesió social... Se'ns plantegen doncs dos reptes importants:

• Defensar l'escola pública de les retallades.
• Aturar el canvi de paradigma que pot desmantellar l'educació pública com l'enteníem fins ara.